L’objectiu principal d’aquesta entrada és presentar la meva reflexió en clau sociològica entorn al vídeo d’El País “Las CLAVES para entender el CASO RUBIALES por el BESO” i les reaccions que en deriven. Per una banda, indagaré en els factors que han influït en el transcurs de la situació, com són la relació de poder desigual, la retransmissió de l’esdeveniment, la presència de personalitats rellevants i el factor sorpresa. I per l’altra banda, abordaré la reacció que ha despertat l’anàlisi d’El País als usuaris de la xarxa i com es situen enfront al petó de Rubiales a Jennifer Hermosos. Per entendre-ho tindré en compte com s’estableix la normalitat i quins tipus de legitimitat existeixen..

Vull començar amb la premissa que “les coses no són el que semblen, i que no és or tot el que lluu” (p18, Estruch i Gibert, 2019) per entendre les claus sobre el consentiment proposades per Isabel Valdés, corresponsal de gènere de El País.

En primer lloc, afirma que hi havia una relació de poder desigual. Per entendre-ho hem d’aprofundir en el funcionament de la societat, ja que actuem segons uns patrons de comportament marcats per les institucions[1] i unes pautes de conducta individual estan marcades pels rols[2]. En aquest cas, la institució és el mundial de futbol femení. Essent Rubiales qui portava a terme el rol d’entrenador i de vicepresident de la UFEF (Unión de Federaciones Europeas de Fútbol), i  Jenny Hermoso qui tenia el rol de jugadora. Addicionalment, aquest no és l’únic rol que es manifesta. També i són presents la institució del patriarcat i els rols de gènere. Com escenifica Valdés, l’actuació de Rubiales és el reflex del patriarcat:

“es algo que ocurre mucho entorno a la violencia sexual” …“básico en el manual de cómo se mueve el patriarcado y la violencia sexual”

(Valdés, 2023)

Així mateix, podem veure que Hermoso té el rol de dona i Rubiales el d’home. Parafrasejant a dibuixant el gènere (Coll-Planas & Vidal, 2016), ens adonem que la dona està vinculada a la rendició i a l’entrega sexual, mentre que l’home al poder. Així mateix, el gènere també es vincula a unes pautes de comportament, que definirà el nom, les activitats[3], i fins i tot, les reaccions enfront de les actituds d’altres persones.

Per tant, existeix una relació de poder. Rubieales es troba en un estrat superior al d’Hermoso per la seva carrera professional i el seu gènere.

En segon lloc, l’acció es porta a terme en un espai públic sota la pressió de multituds de càmeres i en presència de personalitats rellevants. Aquest fet influeix en la nostra forma d’actuar, ja que “fem el que la societat espera de nosaltres, ens comportem per agradar als altres. En societat mantenim les formes. Representem un rol”.(Martínez & Mansilla, 2022). Això és degut als mecanismes de control que tot i que no els viem en tot moment, s’asseguren que no sortim de la norma.

“excepcionalment som conscients de la força que exerceixen, els donem per descomptat”…..”aquesta invisibilitat és la que emmascara les relacions de poder i les desigualtats que estructuren la nostra vida social”.

(Martínez & Mansilla, 2022)

Imagina que hauria passat si Hermoso li hagués donat una bufetada a Rubiales davant de la infanta. El meu sentit comú, donat que estic socialitzada en aquesta societat, em diu que s’haurien posat en manifest els mecanismes de control, com són les mesures legals, la culpa[4] o la vergonya[5]. Per tant, és un acte que manca d’espontaneïtat, reciprocitat i consentiment.

En tercer lloc, Valdés destaca que hi ha un component sorpresa. Segons Estruch i Gibert, existeix dues tipologies d’experiències; les rutinàries i les sorpreses. Malgrat que la rutinització de les experiències acostuma a tenir una connotació negativa, és al contrari.

“La nostra experiència en societat és bàsicament una experiència de rutines. Una vida social permanentment sotmesa a situacions de sorpresa conduiria individualment a la bogeria…. és, doncs, una condició de funcionament de la societat.”

(Estruch i Gibert, 2019).

Així que, en ser un component sorpresa Hermoso no tenia clares quines havien de ser les seves pautes de conducta, ni que esperaven els altres d’ella. Que un entrenador li doni un petó als llavis a una jugadora del seu equip en l’entrega de premis i davant de 8.000 teleespectadors no és una experiència rutinitzada.

En el següent punt veurem la reacció de la societat en vers al petó i a l’anàlisi del País.

Per començar, Rubiales justifica la seva actuació com una reacció eufòrica del moment i sense mala fe. Tal com esmenta Valdés, intenta rebaixar un fet, decidint que no que és greu i que no. Així mateix, també corresponsabilitza a Hermoso, donant-li la responsabilitat del que ha passat. En termes sociològics, podríem dir que se l’etiqueta de desviat[6], però ell no accepta l’etiqueta.

“Aquesta evidència ens introdueix en la característica principal de la desviació social: la relativitat. Perquè tal com hi ha relativitat en les concepcions socials de normalitat, també n’hi ha en les concepcions socials ‘anormals’”.

(p22. Esther Fernández Mostaza, 2019)

Algunes persones mostren el seu punt de vista, reafirmant la importància de saber que percebem com a normal i que és anormal. A continuació podem veure un exemple de com és utilitzat el concepte de normalitat per justificar que el no estava fora de lloc:

“…no se negó o mostró disconformidad, incluso lo vio como normal en el vestuario…”

@johnwalker5206

També podem trobar un altre exemple on normalitzen l’acte, considerant anormal l’anàlisi que s’ha fet posteriorment:

“Es grave lo que intentan hacer con este análisis, el acoso sexual es otra cosa.”

@carmenrosacalderonmorales9636

Alhora, els actes de Rubiales són vistos com a legítims[7]. A continuació podem veure un exemple de legitimitat tradicional i carismàtica:

“…Todos hemos visto a ciertos personajes televisivos dar picos sin pedir permiso y todos le han reído la gracia…”

@unumondounuhomaro6232

Així mateix, exposo un altre exemple de legitimitat legal:

“Como sin un juicio y una sentencia judicial se condena a un ser humano. Si dentro de un mes existe juicio y la sentencia no fuera agresión , que haría el mundo que lo condena? Porque si tan clara está , por que no toman otras medidas ?”

@lolafidalgo1554

En conclusió, tot i que vivim en un món on coexisteixen diverses normalitats, hi ha valors que són més compartits dels que ens pensem. Per tant, el gènere, la classe, l’estatus, la situació i el moment són components claus per definir una situació. Depenent del context i el moment en el qual ens trobem i la realitat reïficada, tindran un major o un menor pes.

Com diu Rovira “La societat és dins nostre” (Rovira, 2016) Per tant, si hi ha una normalitat que no ens agrada està a les nostres mans canviar-ho.

[1] “una institució seria un patró de comportament, una mena de llibre de navegació que ens ofereix la societat i que aquesta imposa sobre les conductes dels individus.” (Francesc Núñez Mosteo, 2019)

[2] “Podem dir que el rol és una mena de vincle entre l’entramat institucional i els individus, el guió social que els individus han de seguir per moure’s dins –i entre– les institucions. Un dels elements clau d’aquests guions és que també tenen un paper crucial el qual anomenàvem socialització. “ (Francesc Núñez Mosteo, 2019)

[3] Cal recalcar el futbol és un esport masculinitzat.

[4] “La culpa, que és com nosaltres mateixos desaprovem els comportaments que es desvien de la norma. Sense necessitat de cap policia ni recriminació externa. No cal ni que ens imaginem la mirada de l’altre.(Martínez & Mansilla, 2022)

[5] “La vergonya … és com nosaltres mateixos experimentem dins nostre la mirada desaprovadora dels altres. Una mirada dels altres que tenim tan incorporada, tan feta cos, que fins i tot canvia el color de la nostra pell i ens fa posar vermells o vermelles. (Martínez & Mansilla, 2022)

[6] Entenem per desviat la “violació de les normes socialment establertes”  (p15. Esther Fernández Mostaza, 2019).

[7] En el mòdul 3, s’explica la classificació de weber que es desglossa en tradicional, carismàtica i legal

 

---

 

Bibliografía

 

• Coll-Planas, G., & Vidal, M. (2016). Dibuixant el gènere [audiovisual]. https://www.youtube.com/watch?v=0HJKzMTEzeU
• Esther Fernández Mostaza. (2019). Mòdul 2: La societat (I). El procés de socialització.
• Estruch i Gibert, J. (2019). Mòdul 1: La perspectiva sociològica.
• Francesc Núñez Mosteo. (2019). Mòdul 3: La societat (II). El procés d’institucionalització. UOC.
• Martínez, R., & Mansilla, J. (2022). Normalitat, desviació i poder
  [audiovisual]. UOC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00290616/
• Rovira, M. (2016). El procés de socialització
  [audiovisual]. UOC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00233641/
• Valdés, I. (2023, agost 25). Las CLAVES para entender el CASO RUBIALES por el BESO a JENNIFER HERMOSO. El País. https://www.youtube.com/watch?v=Kl6jAIwb8DU